dimecres, 21 de febrer de 2018

ACCENTUACIÓ

ACCENTUACIÓ

  • En primer lloc recorda que en català tenim dos accents: OBERT à i tancat í
À sempre accent OBERT                  Í i Ú sempre accent TANCAT
È (cafè, perquè)         É (més, després)
Ò (però)               Ó (camió)



  • Totes aquestes paraules han de dur accent. Posa'l obert o tancat segons com sonin: 

huraca, cami, estupid, comu, epoca, especie, permes, metafora, reves, aixo, historic, polisindeton, matematiques, canço, ciencies, catala, llati, professio, esdruixola, accentuacio, hiperbaton, definicio, aqui, emocio, arros, tragic, ficticia.


  • Ara classifica-les en:

AGUDES: - - *
PLANES: - * -
ESDRÚIXOLES: * - -




CORRECCIÓ:

AGUDES: huracà, camí, comú, permès, revés, això, cançó, català, llatí, professió, accentuació, definició, aquí, emoció, arròs

PLANES: estúpid, històric, tràgic

ESDRÚIXOLES: època, espècie, metàfora,polisíndeton, matemàtiques, ciències,esdrúixola, hipèrbaton,  fictícia.











LES NORMES D'ACCENTUACIÓ SÓN:

  • AGUDES: s'accentuen quan acaben en A, E, I, O, U, AS, ES, IS, OS, US, EN, IN.
          • català, perquè, camí, això, comú, 
          • cantaràs, permès, permís, arròs, gamarús
          • encén, Berlín. 
  • PLANES: s'accentuen quan NO ACABEN en A, E, I, O, U, AS, ES, IS, OS, US, EN, IN. 
          • exàmens, cànon, útil, fàcil, anàvem, vàrem, mòbil, lògic, estrambòtic, àcid, típic, pòlip, córrer... 
  • ESDRÚIXOLES: s'accentuen totes. 
          • ciència, història, fàbrica, matemàtiques, Amèrica, esdrúixola, estadística, fàbrica, Àfrica, metàfora... 




PRÀCTICA: 

  • DICTAT de 6 paraules (exercici 1 p. 83) i autocorrecció







Copia aquest quadre dels 15 accents diacrítics:
+
                                 SÒL (en terra)                                  SOL Astre: el sol dona vida. 
                                            El sòl era humit                               Nota musical. 
                                                                                                     Persona que pateix soledat. 
                                                                                                Present del verb soler: sol anar al cine.


Exercici 4 p.83 (falten 16 accents), 5p. 90 i 6 p.90, 5p.91. 




CORRECCIÓ ACTIVITATS 

4 p.83
matemàtiques, demà, és, podríem, matí, després, aquí, pel·lícula, volíeu, cosí, mà, estaré, són, més, món, demà.

5 p.90
LA A SEMPRE DUU ACCENT OBERT
LA I I LA U SEMPRE DUEN ACCENT TANCAT
LA E I LA O PODEN DUR ACCENT OBERT O TANCAT


6 p. 90
a. Lluís és estudiós
b. plàtans són
c. té
d. Demà pràctiques ciències
e. Àngels


5 p.91

Però, matí, Amèlia, sinó, més, també, herències, àvia, més





CORRECCIÓ ACTIVITATS DE LA FITXA
(Alumnes de 1rESO, si teniu dubtes escriuviu-me un comentari i us ajudaré!)

1.
ad-vo-cat
bo-ti- far-ra
ar-ros-se-gà-veu
cri-a-tu-ra
a-vi-a-ci-ó
l'e-lec-tri-cis-ta
gà-bi-a
ins-tal-la-ci-ó
ho-ra- d'ai-xe-car-se


2.
clas-se plana
vos-al-tres plana
pu-pi-tre plana
em-pe-nyent planta
hor-ri-ble plana
co-co-dril aguda
te-lè-fon plana
di-ent aguda



3. taulell d.decreixent
taquilla dígraf (no diftong)
seu-re d.decreixent
dequalificat d.creixent
societat hiat
riure decreixent
restaurant decreixent
quaranta creixent
religió hiat
lingüística creixent
piano hiat
guant creixent


4. estómac, metàl·lic, tovalló, puré, gàstric, tèxtil, indoxinès, pàl·lid, càstig, lèxic, fronós, químic, còmic, túnel, plàstic, blavós, dèbil, japonès, clavícula, fórmula, ximpanzé, balcó, congrés, dipòsit, plàtan, degà, libèl·lula, calorós, meló, cartògraf, tretzè, pastís.


5.


  1. ronyó
  2. antibiòtic
  3. espàrrec
  4. procedència
  5. àngel
  6. torró
  7. pastís
  8. matemàtiques
  9. pàgina
  10. príncep
  11. síndria
  12. amígdala
  13. òrbita
  14. violí
  15. ningú
  16. rèptil
  17. pel·lícula
  18. tèxtil
  19. química
  20. dofí
  21. síntesi
  22. Àsia
  23. estàtua
  24. plàtan
  25. pneumàtic
  26. submarí
  27. tomàquet
  28. àcid
  29. meravellós
  30. japonès
  31. núvol
  32. embús
  33. porró
  34. periòdic
  35. físic
  36. artesà
  37. didàctic
  38. cronològic
  39. ciència
  40. padrí
  41. també
  42. cúspide
  43. volcà
  44. cànem

6. 



  1. cafè
  2. revés
  3. església 
  4. entén
  5. gairebé
  6. préssec
  7. interès
  8. encès
  9. bèstia
  10. comprèn
  11. cinquè
  12. sèrie
  13. congrés
  14. permès
  15. esfèric
  16. préstec
  17. vuitè
  18. créixer
  19. malbé
  20. cérvol


7. 
  1. hipopòtam
  2. allò
  3. córrer
  4. tauró
  5. victòria
  6. còmic
  7. pólvora
  8. topònim
  9. ocasió
  10. mòmia
  11. negrós
  12. repòs
  13. sorollós
  14. mòdul
  15. cançó
  16. blavós
  17. còpia
  18. verinós
  19. termòmetre
  20. arròs

9. 
  1. Mercè
  2. ratoló
  3. -
  4. autobús
  5. capità
  6. tabú
  7. romaní
  8. eriçó
  9. -
  10. -
  11. Pequín
  12. encós
  13. cigró
  14. lleidatà
  15. comité
  16. encès
  17. postís
  18. envàs
  19. oportú
  20. malbé
  21. japonès
  22. balcó
  23. -
  24. fastigós
  25. -
  26. -
  27. quitrà
  28. barnús
  29. Berlín
  30. punxó
  31. -
  32. gironí
  33. mató
  34. matràs
  35. -
  36. talús.


10. 
  1. -
  2. -
  3. fàcil
  4. -
  5. títol
  6. pentàgon
  7. pèsol
  8. -
  9. pèndol
  10. monosíl·lab
  11. màxim
  12. àlbum
  13. dòcil
  14. -
  15. préstec
  16. -
  17. sòcol
  18. -
  19. -
  20. fòrum
  21. règim
  22. clàxon
  23. -
  24. ànec
  25. -
  26. furóncol
  27. jeroglísfic
  28. filòleg
  29. amoníac
  30. nèctar
  31. pròfug
  32. -
  33. vèncer
  34. vàlid
  35. tàctic
  36. òptim



dilluns, 19 de febrer de 2018

En Roc Casagran, autor del llibre Ara que estem junts, que llegim a 4tESO ens visitarà dilluns 26 de març.

dissabte, 10 de febrer de 2018

LA LITERATURA DEL SEGLE XX

MODERNISME.MODERNISME
  • CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES (punt 1 p.120)
  • POESIA. JOAN MARAGALL (punt 1 p.144)
  • NARRATIVA. VÍCTOR CATALÀ (punt 1 p.168)
  • TEATRE. SANTIAGO RUSIÑOL (punt 1 i 2 p.192)



NOUCENTISME (punt 2 p 145)
  • CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES (EUGENI D'ORS)
  • POESIA. JOSEP CARNER



ESCOLA MALLORQUINA
  • CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES (pàgina 145)
  • JOAN ALCOVER
  • MIQUEL COSTA I LLOBERA (p.146)

  • ELS ISMES (punt 2 p.121)
  • JOAN SALVAT-PAPASSEIT (3p.145)



LA LITERATURA DE PREGUERRA
  • INTRODUCCIÓ
  • BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL (p.146 i 150)


LA LITERATURA DE POSTGUERRA
  • NOVEL·LA PSICOLÒGICA I REALISMES (p.122 i p169)
  • MERCÈ RODOREDA (p.170)
  • LLORENÇ VILLALONGA (p170)
  • LA LITERATURA CONTEMPORÀNIA I ACTUAL (p.194)













MODERNISME






CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES (punt 1 p.120 i vídeo minut 15-20)
  1. Defineix modernisme i digues alguns dels noms amb què és conegut en altres llocs d'Europa.
  2. Què és l'art TOTAL? 
  3. A part de "Joventut", "Pèl i Ploma" o "Catalònia", hem de destacar una revista important dins el modernisme i que va posar en marxa una campanya ortogràfica. Quina? 
  4. Com eren els artistes modernistes? Distingeix "bohèmia negra" i "bohèmia daurada".
  5. En quina cerveseria barcelonina es reunien els artistes modernistes?
  6. Entre quines dates podem situar el modernisme i per què?
  7. Què foren les Festes modernistes i qui les organitzà?
  8. El modernistes s'adscriuen al REGENERACIONISME o a l'ESTETICISME ("Art per art"). En què consisteix cadascun d'aquests moviments?

PRÀCTICA ORAL


TEXT 4: Discurs de Santiago Rusiñol en la Tercera Festa Modernista (1894)
"És la tercera vegada que el "Cau Ferrat" se reuneix a prop del mar; la tercera vegada que, fugint del soroll de la ciutat, venim a somniar al peu d'aquesta platja hermosa, a sentir-nos bressar al compàs de les onades, a prendre aigües de poesia, malalts com estem del mal de prosa que avui corre a la nostra terra.
Venim aquí fugint de la ciutat, per trobar-nos tots junts i junts cantar lo que ens surti del fons del sentiment, per treure'ns el fred que corre per les venes de tothom aixoplugant-nos sota la bandera de l'art; per banyar-nos i embriagar-nos de sol, de sol i llum que ens assequi per un moment la tristesa de la boira. Venim perquè necessitem espolsar-nos de sobre tanta farsa egoista, tanta sensatesa fingida, tanta farda de sentit comú, tanta serietat fingida o riure estúpid com ha imposat el menestral enriquit per una banda i per altra la democràcia, an aquesta terra nostra que, per por d'ésser boja, se'ns va tornant ensopida [...]

1. Què és el Cau Ferrat i on es troba ?
2. Troba en el text expressions concretes de l’oposició de l’artista amb la societat i la burgesia.





















POESIA. JOAN MARAGALL (punt 1 p.144)  VÍDEO MINUT 21:50
  1. Quina és la teoria poètica de Joan Maragall?
  2. Anomena el títol de tres poemes seus.


TEXT 1: LA VACA CEGA de Joan Maragall
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no; ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
el silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot, mentres pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
1. Com és la vaca i per què?
2. Què fan les altres vaques?
2. On va ella?
3. Ho aconsegueix?
4. Quins dos adjectius referits a la vaca es van repetint? .................. i ......................
5. Troba metàfores amb què el poeta es refereix a la ceguesa de la vaca. 
6. La vaca simbolitza l’artista modernista? Per què?
7. Podríem dir que aquest poema segueix l’estètica vitalista o regeneracionista? Per què?

TEXT 2: EXCELSIOR de Joan Maragall
Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil.la
aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.
Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.
Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja,
oblida't de ton regrés:
no s'acaba el teu viatge,
no s'acabarà mai més.
8. Quin és l’ensenyament que ens vol deixar aquest poema?
9. Quines coses ens diu que hem d’evitar?









NARRATIVA. VÍCTOR CATALÀ (punt 1 p.168) VÍDEO MINUT 23
  1. Anomena alguns títols d'obres i autors de la narrativa catalana modernista. 
  2. Anomena les característiques bàsiques de la narrativa del modernisme. 
  3. Explica en què consisteix la narrativa rural.
  4. Quin és el nom real de Víctor Català? 
  5. Després de Drames rurals, quina és la seva novel·la més destacada?


TEXT 3: Fragment de Els sots feréstecs de Raimon Casellas
Semblava talment que tot lo que se’ls posava a davant, fossin plantes, fossin homes, fossin pedres, tot els mirava de mal ull i tot se conjuminava per a revoltar-se contra la gent forastera que venia a torbar el silenci de les coses mortes i els indrets adormits” [CONJUMINAVA: unia TORBAR: molestar]
10. Diries que l’ambient que es descriu és positiu o negatiu? Per què? Argumenta-ho.














TEATRE. SANTIAGO RUSIÑOL (punt 1 i 2 p.192 + vídeo a partir del minut 20)
  1. Quines dues tendències teatrals hi va haver durant el modernisme? 
  2. Puig i Ferreter va escriure l'obra Aigües encantades. En quina de les dues tendències teatrals podem situar aquesta obra? Explica les característiques d'aquest tipus de teatre.
  3. En què consisteix el teatre simbolista (també anomenat esteticista o "art per art")? Anomena dues obres de Rusiñol que s'adscriuen a aquesta tendència. 
  4. Qui va ser Santiago Rusiñol? Explica breument la seva trajectòria vital i literària. 
  5. Anomena l'obra teatral de Rusiñol que  reflecteix l'enfrontament de l'artista amb la societat com si fos el seu mateix cas: ................................................................................
  6. Resumeix el fragment de diàleg entre Ramonet i el Senyor Esteve (text 1 pàgina 193)
(Modernisme, a partir del minut 15)











NOUCENTISME (punt 2 p 145 +p216-217 i vídeo tema 22 minut 1-10
CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES (EUGENI D'ORS)
POESIA. JOSEP CARNER
  1. Entre quins anys situam el Noucentisme i per què?
  2. Què pretenien els noucentistes? 
  3. Si un dels objectius bàsics era el mateix que el dels modernistes, podem dir que segueixen el mateix camí? En què es diferencien?
  4. Quin intel·lectual defineix el Noucentisme en els seus assajos?
  5. Defineix els conceptes noucentistes següents: NOUCENTISME, CIVILISME, IMPERIALISME, ARBITRARISME I CLASSICISME. 
  6. Qui va ser i què va fer Eugeni d'ORS?
  7. Llegeix el text de l'ex. 8 p.221 i identifica-hi les característiques bàsiques del Noucentisme.
  8. Qui va ser JOSEP CARNER?
  9. Anomena almenys tres reculls poètics de Josep Carner: Auques i .................., Els fruits ............................. i El cor ..................
  10. En què consisteix Els fruits saborosos, obra de Josep Carner?

NOUCENTISME: MINUT 1 A 10.






















LES AVANTGUARDES
ELS ISMES (punt 2 p.121)
JOAN SALVAT-PAPASSEIT (3p.145)




VÍDEO A PARTIR DEL MINUT 11-13



1. Què és l'avantguardisme i què pretén?

2. Què són els "ismes"?

3. Anomena els diferents ISMES:

4. Quin recurs poètic introdueix el "cubisme"? 

5. Quin moviment avantguardista exalta el moviment i la velocitat, les màquines, la lluita, els esports...? 

6. Per què es diu que el Dadaisme és el moviment avantguardista més radical?

7. Quin moviment parteix dels somnis i els subconscient? 

8. Presenta breument la figura de Joan Salvat-Papasseit. Pots consultar el llibre de text. 

9. Joan Salvat-Papasseit és autor de llibres com Poema de la rosa als llavis, Poemes en ondes hertzianes o L'irradiador del................... i les ....................
Cal·ligrama de Salvat-Papasseit (del Poema de la rosa als llavis)
Dins El poema de la rosa als llavis


10. Per què deim que Foix participa a la vegada de la tradició i de la modernitat? 

11. Vet aquí un sonet de J,V, Foix (dels 70 que formen el seu poemari Sol i de dol). Copia el darrer vers i troba les idees que apareixen referents al NOU (present/futur) i al VELL (passat)

Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles
Del temps antic i, a l’acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.
De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l’embragat, o al coixinet que embosca
L’eix, i engegar per l’asfalt sense falles.
I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!
Em plau, també, l’ombra suau d’un tell,
L’antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell:
M’exalta el nou i m’enamora el vell.





LITERATURA CATALANA DE POSTGUERRA


  • INTRODUCCIÓ: VÍDEO A PARTIR DEL MINUT 15
PREZI DE LA LITERATURA CATALANA DE POSTGUERRA


dijous, 8 de febrer de 2018

SOLUCIONARI DEL CORRECTOR 4t ESO


CORRECCIÓ
1. Aquestes frases contenen errors ortogràfics, morfològics i lèxics.
  • He arribat a temps a l’aniversari de na Júlia.
  • Des de dia vint-i-quatre de setembre fins a l’11 d’octubre, s’anul·len les classes.
  • M’ha agradat trobar en Jaume abans de venir aquí.
  • em va contar una història increïble.
  • La legislació estrangera ha permès que la gent pobra hagi pogut accedir a una vivenda digna
  • En el segon trimestre has d’estudiar perquè depèn de tu aprovar o no.
2. Distingeix el lexema i els afixos d'aquestes paraules derivades. POSA EL NOM DE CADA ELEMENT (lexema, prefix, sufix i infix)!

IMMORAL        FUSTER VERMELLOSA         ALLARGASSAR          EMBUTXACAR

  • Estan formades per parasíntesi ALLARGASSAR i EMBUTXACAR perquè contenen prefix i sufix.
  • ADJ→ VERB: allargassar ADJ→ADJ: vermellosa NOM→NOM: fuster
3. Escriu els substantius abstractes corresponents, a partir dels adjectius proposats.
inquietud esclavitud lentitud plenitud exactitud (femenines en ITUD/IETUD VAN AMB D FINAL)
  • PLE emplenar (verb) LENT: lentament (adverbi de manera)
4. Completa: guàrdia civil, biologia, filferro, pintallavis, medi ambient, ludopatia.
Compostos propis (amb mots catalans)
Compostos sintagmàtics (amb dos o tres mots separats)
Compostos cultes (amb elements grecs o llatins)
Filferro
pintallavis
Guàrdia civil
medi ambient
Ludopatia
biologia
  • LUDOPATIA: malaltia d’addicció als jocs.
5. Indica la paraula correcta per a cada un dels següents barbarismes:
Colilla LLOSCA
ardilla ESQUIROL
buzón BÚSTIA
matadero ESCORXADOR
alambre FILFERRO
avenides AVINGUDES
aleman ALEMANY
atún TONYINA
alquilar LLOGAR
almacén MAGATZEM
Digues si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F).
L’escanyapobres fou la novel·la més ambiciosa i extensa d’Oller; narra l’enriquiment d’una família humil, gràcies a la febre borsària. LA FEBRE D’OR
V F
Un dels objectius de la Renaixença era aconseguir literatura en castellà de qualitat en tots els gèneres literaris. CATALÀ
V F
Es diu que la Renaixença va néixer el 1833 perquè és l'any de la publicació de l'Oda «La pàtria» de Bonaventura Carles Aribau.
V F
Els Jocs Florals eren concursos poètics reinstaurats el 1859 i que premiaven poesies sobre tres temes: pàtria, fe i paisatge. AMOR
V F
Mar i cel és una tragèdia romàntica d'Àngel Guimerà que pertany a la seva darrera etapa creativa. PRIMERA
V F
Quan un poeta aconseguia el primer premi de cada un dels temes dels Jocs Florals era nomenat Mestre en Gai Saber.
V F
Si el costumisme és descripció d'escenes típiques i el realisme és un reflex verídic de la realitat, el Naturalisme és el reflex, des d'un punt de vista científic (microscopi), d'aquesta.
V F
Una de les obres més naturalistes de Narcís Oller és La bogeria.
V F
Un avalador és una persona que et fa un préstec econòmic. PRESTADOR
V F
Un crèdit es pot concedir o denegar.
V F
Un prestador és la persona que garanteix que tu pagaràs un préstec que t’han fet. AVALADOR
V F
Jacint Verdaguer és autor de les dues obres de poesia èpica anomenades Maria Rosa i Canigó ATLÀNTIDA
V F

La variació lingüística pot ser de quatre tipus:
  • segons la situació comunicativa: registres o varietats funcionals o diafàsiques.
  • segons el parlant:
        • TEMPS: variació temporal o DIACRÒNICA. (Hi distingim les varietats generacionals i les varietats HISTÒRIQUES)
        • lloc: variació geogràfica o DIATÒPICA
        • qui: variació social o diastràtica. En ella distingim l'ARGOT, que és la parla privada d'un grup determinat.
  • Tres de les obres de Guimerà en l'etapa de drama realista són:TERRA BAIXA, MARIA ROSA i LA FILLA DEL MAR
  • «global> globalitzar>globalització» és un exemple de derivació SUCCESSIVA
  • «perquè (conjunció)/ el perquè (nom)» és un exemple d’HABILITACIÓ
  • Registres: VULGAR, COL·LOQUIAL, ESTÀNDARD, CIENTIFICOTÈCNIC i LITERARI
  • Factors que els determinen: TEMA, CANAL, INTENCIÓ i GRAU DE FORMALITAT.
    COMPRENSIONS
L'alentiment de la venda de pisos augura moderació dels preus. L'habitatge pot continuar pujant a les zones menys cares (Diari «Avui», 4-9-2000)
La desacceleració en la demanda de pisos durant el primer semestre d'aquest any i la disminució en el nombre de visats que han registrat aquest any els col·legis d'aparelladors i arquitectes fa que els analistes pronostiquin que els preus dels habitatges no continuaran augmentant en els pròxims mesos al mateix ritme frenètic que ho han fet des de mitjans del 1995 i especialment en els últims tres anys. L'any 1999 va marcar un rècord històric tant pel que fa a la demanda com a l'increment dels preus de l'habitatge. Aquests increments, segons afirmen els analistes, ja no es tornaran a repetir. L'analista Carme Trillas és del parer que tant la demanda com els preus ja han començat a frenar, sobretot en les zones més cares, com és la ciutat de Barcelona, però matisa que els llocs menys cars encara tenen un marge per continuar pujant. Per la seva banda, l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis constata que els preus no han baixat fins ara i afirma que tampoc baixaran en el futur, però conclou de manera rotunda que no continuaran els creixements tan alts "perquè la societat no s'ho pot permetre. El preu de l'habitatge no pot pujar més".
Alentiment i desacceleració són usats aquí com a sinònims.
V F
El 1999 va ser un any destacat en la disminució de la venda d’habitatges.
V F
Es preveu que els preus no augmentin més en les zones més cares.
V F
A partir d’ara, els preus dels habitatges començaran a baixar, afirmen els entesos.
V F
En el primer semestre de l’any 2000 han disminuït la compra d’habitatges i el nombre de permisos d’obres sol·licitats
V F
Des del 1995 i especialment el 1997, 1998 i 1999 els preus dels habitatges varen augmentar moltíssim.
V F
Sinònims: inscrit/ recollit: .................. augurin/prediguin: ........................ opinió: .................. categòricament: de manera ..................
Un possible títol podria ser: Llibres gratis?
Aquestes darreres setmanes s'ha parlat molt de la gratuïtat dels llibres de text. Sembla que, finalment, enguany es començarà a aplicar, però només a alguns cursos. A més a més de ser professor, tenc fills en edat escolar i molts d'amics que també n'hi tenen, per la qual cosa aquest ha estat un tema recurrent (REPETIT) en les converses que hem tengut aquest estiu en les nostres trobades (REUNIONS, ENCONTRES...) habituals.
Per una part, sembla evident que si per llei l'ensenyament toca ser obligatori i gratuït, per coherència també ho haurien de ser els llibres, que són una eina de feina obligatòria per als escolars. Si els llibres s'han de pagar, és clar que l'ensenyament no és totalment gratuït, per molt que sí que ho sigui la matrícula. Per altra banda, sembla com una befa (BROMA) que alumnes que estrenen un xandall de marca cada mes, que se'n van de viatge amb els seus pares dos o tres pics cada any, que surten a sopar a fora una o dues vegades cada setmana i que tenen la darrera versió (MODEL) de la consola de moda, hagin de rebre subvencions per pagar els seus llibres de text. Diuen que el que poc costa, poc val, i, efectivament, és així. Quan una persona rep una cosa de franc, generalment, no valora el cost d'allò que ha rebut de la societat, cosa que sol desembocar en el seu malbaratament (MAL ÚS, DESTROSSA...). Per aquest motiu, a mi m'agrada fer saber als meus alumnes el que costa el manteniment de la seva plaça escolar, especialment a aquells que no l'aprofiten com cal.
La meva opinió és que, vistes les grans discrepàncies (OPINIONS DIFERENTS) que hi ha al si de la comunitat educativa sobre aquest tema i el cost de la seva implantació, hauria valgut més esperar un poc, estudiar-ho bé, parlar-ne amb tothom al llarg d'aquest curs que està a punt de començar i, si s'arribava a la conclusió que s'havia de fer, començar-ho a aplicar, amb el model ben pensat i triat per consens, el curs vinent.
Tema? El text tracta de la gratuïtat o no dels llibres de text.
Sinònim del mot «acord»:CONSENS