dijous, 24 de maig de 2018

Suma 1 punt a l'examen 1r ESO CORRECCIÓ


CORRECCIÓ! 
  1. En aquestes paraules potser falten accents i dièresis. Posa’n, si cal:
fenòmens conseqüència cantaran produíem pingüí  plàtan
algun produïtqüestió conduint egoista examen produïa
2.Completa amb una B o una V:
berenava trobada convidat descobrir cavaller

3. Completa les graelles amb les formes corresponents del verb BALLAR:

PRETÈRIT IMPERFET INDICATIU
PRETÈRIT PERFET INDICATIU
JO
ballava
he ballat
TU
ballaves
has ballat
ELL, ELLA
ballava
ha ballat
NOSALTRES
ballàvem
hem ballat
VOSALTRES
ballàveu
heu ballat
ELLS/ ELLES
ballaven
han ballat

4. Indica a quin temps i mode pertanyen aquests verbs:
PRESENT DE SUBJUNTIU                                

canti
CONDICIONAL
cantaria
cantis
cantaries
canti
cantaria
cantem
cantaríem
canteu
Cantaríeu
cantin
cantarien

5. Completa
  • Els personatges que presenten una complexitat psicològica i una evolució al llarg de l’obra s’anomenen REDONS
  • El protagonista és el personatge principal i l’ANTAGONISTA, el que se li oposa.
  • El passat SIMPLE i el passat PERIFRÀSTIC són de significat equivalent. Per exemple: cantàrem i VÀREM CANTAR
  • Les formes no personals són INFINITIU (per exemple cantar), GERUNDI (per exemple cantant) i PARTICIPI (per exemple cantat).
  • Les formes compostes dels verbs es fan amb el verb HAVER
  • La variació lingüística depèn de la situació comunicativa i del parlant. En el cas de la situació les varietats s’anomenen REGISTRES i poden ser formals o INFORMALS
  • La variació lingüística depenent del parlant pot ser social, TEMPORAL o GEOGRÀFICA

dilluns, 21 de maig de 2018

PARONÍMIA (1rESO)

Els parònims són paraules molt semblants (paregudes) a nivell gràfic o fonètic i que poden conduir a confusió.

Fixa't en aquests parells de parònims, cerca'n el significat (((ENLLAÇ AL DIEC2))) i escriu una frase clarificadora amb cada un d'ells:

  1. PREVISIÓ / PROVISIÓ
  2. PREJUDICI/PERJUDICI
  3. AFECTE/ EFECTE
  4. QUAN/ QUANT
  5. REAL/ REIAL
  6. MAONESA/ MAIONESA
  7. BEURE / VEURE
  8. BAGA / VAGA
  9. MASSA / MAÇA
  10. COMPRENSIÓ /COMPRESSIÓ
  11. NOMENAR/ ANOMENAR
  12. ESPÈCIE / ESPÈCIA
  13. MEDICINA/ MEDECINA
  14. AL·LUDIR/ ELUDIR
  15. PROBABLE / PROVABLE
  16. FULL/ FULLA
  17. TASSA / TAXA
  18. ADDICCIÓ/ ADICIÓ / EDICIÓ
  19. BENA/ VENA 
  20. BRASA/ BRAÇA
  21. DADA/ DATA (DADES/ DATES)
  22. CASA/ CAÇA
  23. COSA/ COÇA
  24. ADDICTE/ EDICTE
  25. TEXT/ TEST
FEIM EQUIPS DE FEINA

Exercicis per repassar: 2 p.123, 3 p.123, 2 p. 134 i 2 p 135

VARIACIÓ LINGÜÍSTICA (repàs) I SOCIOLINGÜÍSTICA

Les llengües no es parlen ni s’escriuen sempre de manera uniforme: no és igual la llengua d’ara que la de fa 500 anys, no coincideix la forma d’expressar-se d’un jove amb la d’un vell, la parla d’un mallorquí és diferent en alguns aspectes a la d’un menorquí o a la d’un valencià, és diferent la manera de parlar dels metges que la dels advocats; no és igual parlar amb un amic que amb una persona desconeguda.Totes les llengües estan sotmeses a variacions que podem agrupar en dos tipus, a més de l'estàndard:


A. Segons els parlants
B. Segons la situació comunicativa

VARIETAT ESTÀNDARD

Variació dialectal
Variació funcional
GEOGRÀFIQUES
Diatòpiques
(ON?)
Temporals
DIACRÒNIQUES
(QUAN?)
Socials
Diastràtiques
(QUI?)
Diafàsiques o
REGISTRES

A. VARIACIÓ LINGÜÍSTICA SEGONS EL PARLANT: tendrem les VARIETATS DIALECTALS
GEOGRÀFIQUES O DIATÒPIQUES (depenen de l’àrea geogràfica del parlant). Podem agrupar els anomentats dialectes en dos grans blocs i 6 grans dialectes.
BLOC ORIENTAL
BLOC OCCIDENTAL
  • Vocal neutra
  • la i del grup ix no sona (caixa)
  • No vocal neutra
  • .la i del grup ix sona (caIxa)
CENTRAL
BALEAR
ROSSELLONÈS
ALGUERÈS
LLEIDATÀ
VALENCIÀ
Jo cant[u]
Jo cant
jo canti
jo cantjo canto
jo cante
    Jo ara cant
    Jo ara canto [pronunciat U]
    Jo ara canti
    Jo ara cante


    TEMPORALS O DIACRÒNIQUES, també anomenats cronolectes (segons l’època o segons l’edat dels parlants). Són les que depenen del factor temporal. Poden ser:
  • HISTÒRIQUES: són observables quan comparam documents d’èpoques diferents, ja que a llarg de la història una llengua ha sofert una evolució.
  • GENERACIONALS: tot i que no hi ha un salt cronològic tan gran com en el cas de les històriques, es pot veure l’evolució de l’idioma en comparar la parla dels avis i la dels néts.
    SOCIALS O DIASTRÀTIQUES també anomenades SOCIOLECTES Són les que caracteritzen determinats grups socials. És a dir, la diferent manera de parlar segons   el sexe, l'entorn (camp/ciutat), el nivell d'instrucció, la classe social, la feina... Dins   aquest tipus de varietat hem de caracteritzar l’ARGOT (la parla privada d’un grup social determinat. És un llenguatge “hermètic” que només és entenedor per a la gent d’aquell grup. Seria el propi de sectors marginals de la societat: drogoaddictes, delinqüents... i per extensió l'argot juvenil, etc.) 
B. VARIACIÓ LINGÜÍSTICA SEGONS LA SITUACIÓ COMUNICATIVA tendrem els diferents REGISTRES o VARIETATS FUNCIONALS o DIAFÀSIQUES. Usarem un registre o un altre segons els següents factors: el tema , la intenció, el canal i el grau de formalitat. I així distingim els registres següents:
Cientificotècnic
Literari
Estàndard
col·loquial
Vulgar

    TEMA 1 i 2 VARIACIÓ LINGÜÍSTICA I ESTÀNDARD. REGISTRES
TEMA 3 i 4 VARIACIÓ GEOGRÀFICA. PÀGINES 70-71 I 94-95.
Exercicis orals 3 p.71/ Fotocòpia de pràctica (+ música)/ Exercicis escrits: 4 p.95 i 7 i 8 p.100
TEMA 5 VARIACIÓ SOCIAL PÀGINES 118
Exercicis orals: 3 i 4 p.118 i 7 p.124/ Escrit: 6 p.124
TEMA 6 VARIACIÓ TEMPORAL PÀGINES 142-143
Exercicis orals: 3 p.143/ Escrit: 7 p.148




                                 SOCIOLINGÜÍSTICA


CONTACTE DE LLENGÜES. CONCEPTES BÀSICS P.167.
  • BILINGÜISME: és l´ús de dues llengües (o més--→ multilingüisme o plurilingüisme) per part d'un individu, un territori o un grup social. Per tant hi ha tres tipus de bilingüisme:
    • geogràfic
    • individual
    • social (és utòpic. Amaga realment un conflicte lingüístic)
  • DIGLÒSSIA: és l'ús de dues llengües per a nivells diferents. Per exemple quan durant la Decadència s'emprava el castellà per a usos cultes i el català per al poble; o el temps del llatí clàssic i llatí vulgar
  • CONFLICTE LINGÜÍSTIC: és una situació de lluita/ oposició entre dues llengües que es disputen els diferents àmbits d'ús La llengua que està en retrocés s'anomena llengua minoritzada (no confondre amb llengua minoritària, que vol dir que té pocs parlants i no sempre coincideixen). Les dues solucions d'aquesta situació són:
      • Substitució lingüística
      • Normalització lingüística
    • ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES: positives (lleialtat) o negatives (autoodi o rebuig)
      • PREJUDICIS LINGÜÍSTICS: idees preconcebudes (no científiques) sobre les llengües. Per exemple dir que hi ha llengües rares, fàcils, modernes i antigues...
Exercicis oral:4 p.167/ Escrit: 7 p.172
NORMATIVITZACIÓ LINGÜÍSTICA P.190
Cal distingir entre NORMATIVITZACIÓ ( fer normes) i NORMALITZACIÓ (fer normal l'ús d'una llengua). La normativització és la primera fase perquè es pugui normalitzar una llengua.
El gran artífex de la NORMATIVITZACIÓ de la llengua fou Pompeu Fabra que publicà l'any 1913 les Normes Ortogràfiques. Hem deparlar també de mossèn Alcover, que va promoure el I Congrés Internacional de la llengua catalana i va fer el Diccionari Català-Valencià-Balear i de la tasca de l'Institut d'.Estudis Catalans.
Ja acabada la dictadura franquista podem dir que s'inicia el període de NORMALITZACIÓ gràcies a lleis com la Costitució Espanyola i els Estatuts d'Autonomia (que aprovaven el català com a llengua pròpia i oficial -juntament amb el castellà- en el nostre territori) i posteriorment La Llei de Normalització Lingüística, aprovada el 1986. I també a l'extensió de la llengua catalana a l'ensenyament, els mitjans de comunicació, etc.
  • Oral 7 p196/ Exercicis escrits 1,3 P.191
MARC LEGAL. p.220
  • Explica clarament els conceptes de LLENGUA OFICIAL I LLENGUA COOFICIAL.
      • Llengua oficial: llengua "legal", la que l'Estat promou com a primera, la de l'administració, el govern... L'idioma de referència en les relacions entre l'administració i els ciutadans. 
      • Llengua cooficial: llengua que comparteix oficialitat amb una altra. A les Illes Balears, per exemple, el català i el castellà són cooficials. 

  • Situació legal: 
    • Estat Espanyol segueix el model d'AUTONOMIA LINGÜÍSTICA perquè una llengua (el castellà) és oficial a tot l'Estat i unes altres (gallec, euskera, català) són oficials als seus territoris, de manera que a aquests llocs comparteixen l'oficialitat amb el castellà. 
  • Anomena les tres lleis bàsiques que regeixen el nostre marc legal. De què tracta cada una?
    • Constitució Espanyola (1978): castellà oficial i les altres cooficials segon els seus estatuts.
    • Estatut d'Autonomia (1983): català llengua pròpia i cooficial amb el castellà
    • Llei de Normalització Lingüística (1986): estableix el marc legal per normalitzar la llengua e l'administració, els mitjans de comunicació i l'ensenyament. 
  • SITUACIÓ ACTUAL DE LA LLENGUA CATALANA. Comenta si penses que la llengua catalana està totalment normalitzada i per què.
    • Població? Immigració? Ciutat? A la costa?
    • Ensenyament? En quins nivells? 
    • Administració? 
    • Jutjats?
    • Hospitals? 
    • Mitjans de comunicació? Televisió? Ràdio? Premsa diària? Revistes? 
    • Llibres, còmics, ...
    • Cinema? 
    • Teatre?
    • Música?
    • Botigues i grans magatzems? Lloc? Zones?


Exercicis oral 6.p221/ escrit 8 p.220




















ACTIVITATS DE VARIACIÓ LINGÜÍSTICA I SOCIOLINGÜÍSTICA
EQUIP ……..……………………….…………..……………………….…PUNTS: MÀXIM 50
3 punts a l'equip més ràpid
2 al segon en rapidesa
1 punt al tercer més ràpid

3 punts directes per coordinació, col·laboració i interès als equips en què tots els membres demostrin aquestes actituds.

1. Indica a quina varietat geogràfica pertany cada una de les frases següents: es poden donar 6 punts
  1. Jo compr patates a sa botiga. BALEAR
  2. Dia dos del mes de malç de l’an 1980 m’ha pusat a sota’ls uls lu primé númuru del periòdic vangut al món (…) ALGUERÈS
  3. Em donen el barret: me l’emprovi. Al meu cap hi pot pas entrar: hi ha pas espai. Espantat, em posi a cridar. ROSSELLONÈS
  4. Es dematí m’aixec, me bec un tassó de llet i cap aescola amb un peu davant s’altre. BALEAR
  5. Mane a les xiquetes que te porten una manta i li la tires a eixe ase. VALENCIÀ
  6. Este matí he eixit de casa, he comprat dos gallines i ara camine per ací.VALENCIÀ


2. A quin dialecte pertany el text de l’exercici 3 de la pàgina 71? Com ho heu sabut?

  • VALENCIÀ ( 1 punt)
    • 1a persona: celebre, lamente (1 punt)
  • Sumau 0,5 extra per cada raó més:
    • verb eixir (isqué) com a sortir 
    • meua
    • el nom propi sense article personal (en/na)

3. Completa: 13 punts
  1. El rossellonès, el català central, l’alguerès i el balear formen el bloc ORIENTAL
  2. El nord-occidental (lleidatà) i el valencià formen el bloc OCCIDENTAL
  3. En quins dialectes existeix la vocal neutra? EL ELS DEL BLOC ORIENTAL
  4. Dir “Jo cante” és propi del DIALECTE VALENCIÀ
  5. Persona que impulsa la normativa de l’IEC i fa les Normes Ortogràfiques: POMPEU FABRA
  6. Llei que indica que el català és llengua pròpia de les Balears. ESTATUT D'AUTONOMIA
  7. Llei que impulsa el català en àmbits com l’ensenyament o l’administració. LLEI DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
  8. Llengua pròpia de Balears: …CATALÀ
  9. Llengües cooficials a Balears: CASTELLÀ i CATALÀ
  10. Elaboració de normes ortogràfiques, diccionaris, etc. d’una llengua: NORMATIVITZACIÓ
  11. La política lingüística de l’Estat Espanyol és l’AUTONOMIA LINGÜÍSTICA
  12. Llei que estableix la cooficialitat del català amb el castellà a les Balears: ESTATUT D'AUTONOMIA
  13. Llei que reconeix el plurilingüisme de l’Estat Espanyol i obre la porta a la cooficialitat d’altres llengües.CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
4.En aquest mapa indicau els dos blocs dialectals i cadascun dels sis dialectes.









5. Llegiu el text de l’exercici 4 de la pàgina 67: 3 punts
  • Sobre quin prejudici lingüístic parla el text? Sobre el fet de dir que LES LLENGÜES AMB MÉS PARLANTS SÓN MÉS ÚTILS. 

  • L’autor està d’acord amb aquest prejudici? NO Què en diu? REALMENT LA LLENGUA QUE T'ÉS MÉS ÚTIL ÉS LA QUE TU NECESSITES PER AL TEU DIA A DIA: SI NECESSITES COMERCIALITZAR ARREU DEL MÓN, VIATJAR-HI O RELACIONAR-TE AMB ELS TEUS ÉSSERS ESTIMATS I AMICS. REALMENT LA LLENGUA MÉS ÚTIL LA QUE ET PERMET RELACIONAR-TE AMB LA TEVA GENT. 





5. Indica si aquestes afirmacions són Vertaderes o Falses: 12 punts

  1. El bilingüisme social és la capacitat d’una persona per emprar dos idiomes. F
  2. La diglòssia implica una relació d’equilibri entre dues llengües ja que una ocupa un espai i l’altra un altre. V
  3. Un llengua minoritzada és la que es troba en retrocés en els seus usos.V
  4. Les dues possibles solucions a una situació de conflicte lingüístic són la substitució lingüística o la normalització lingüística.V
  5. La lleialtat lingüística és una actitud negativa cap a la pròpia llengua.F
  6. La normativa és el model de correcció lingüística.V
  7. La normativització és una fase de la normalització.V
  8. La normativització pretén fer normal la llengua en tots els àmbits.F
  9. La normativització de la llengua catalana es produeix en el segle XIX.F
  10. La Constitució Espanyola es va aprovar l’any 1978.V
  11. L’Estatut d’Autonomia de les Balears és de l’any 1983.V
  12. El 1984 s’aprovà la Llei de Normalització Lingüística. F
















diumenge, 20 de maig de 2018

EL TEATRE (unitat didàctica 1r ESO: temes 7-8-9) SOLUCIONARI



  • EL TEXT TEATRAL/ TEXT DRAMÀTIC: el receptor és lector
    • ELEMENTS:
      • parlaments:
        • S’escriuen:
          • nom dels personatges tot en versaleta (=majúscula)
          • parlament en lletra redona.
        • Poden ser:
          • dialogats---> [DIÀLEG
              • apareixen dins altres textos (narració, teatre…)
              • hi tenen imporància els gestos i la comunicació no verbal
              • S’hi usen expressions, interjeccions, mots crossa… i solen situar-se dins els registres informals. ]poden ser espontanis / planificats (teatre, entrevistes...)
          • estructura: obertura – desenvolupament – tancament
          • monologats
      • acotacions:
        • són fragments en què l’autor informa sobre aspectes de la representació
          • N’hi ha una de més completa al principi de l’obra i llavors d’altres entorn als diàlegs de tota l’obra.
        • van en cursida i dins parèntesis
        • Poden ser:
          • d’interpretació (quins gestos fer, quins moviments, el to, actuació...)
          • escèniques: sobre el decorat, la il·luminació, els efectes sonors
        • Solen enunciar-se amb adjectius (alegre), verbs en gerundi (cridant) o present (entra i s’asseu)
    • ESTRUCTURA:
        • ACTES: en general n’hi ha tres (plantejament, nus i desenllaç) i són el conjunt d’escenes que formen una part de l’argument. Mantenen una unitat de lloc i en la representació es marquen amb una baixada de teló
        • ESCENES: parts en què es subdivideixen els actes. Cada pic que entra o surt un personatge es produeic un canvi d’escena. Solen aparèixer numerades…
    • GÈNERES: els gèneres més destacats des de l'època grega són TRAGÈDIA i COMÈDIA. 
      • TRAGÈDIA: 
        • personatges importants (déus, reis, nobles...) 
        • abocats a les desgràcies
        • no es poden escapar del destí tràgic
        • intenta emocionar
      • COMÈDIA:
        • personatges normals (criats, pagesos, cuiners...)
        • els passen "desgràcies" quotidianes
        • intenta fer riure i divertir. 

      • Posteriorment han anat apareixent altres subgèneres com el DRAMA, el MIM, les TERESETES, l'ÒPERA... 


  • REPRESENTACIÓ/ ESPECTACLE TEATRAL: és la posada en escena. El receptor és espectador (públic)
    • EQUIP:
      • ARTÍSTIC: són els “creadors”
        • director
        • actors i actrius
        • dissenyadors de decorat, de la il·luminació, del vesturari, de la coreografia…
      • EQUIP TÈCNIC: són els que fan el material (fustersm sastres i modistes, perruquers…) i tècnis de llum, decorat, so… durant la representació.
    • OBJECTES:
      • ESCENOGRÀFICS: els que es relacionen amb l’escenari:
        • DECORAT per construir l’espai on es representa: s’hi inclouen l’UTILLATGE o ATREZZO: mobles, instruments, objectes que ambienten el lloc de l’obra
        • IL·LUMINACIÓ: recurs fomanental ja que es pot marcar si és de dia o de nit simplement amb una llum o altra; també per marcar el canvi d’escena.
        • MÚSICA i EFECTES SONORS: per ambientar i causar efectes diversos en l’espectador (intriga, emoció, tensió…)
      • DE L’ACTOR:
        • VESTUARI, PENTINAT I MAQUILLATGE: depenent de l`època, lloc, personatge… (Aquí hi posam les màscares, molt importants en èpoques antigues del teatre)
        • ACCESSORIS: per exempleun telèfon, un rellotge…
    • ESPAI TEATRAL:
ESCENARI
ESPAI DEL PÚBLIC: 
  • galliner
  • amfiteatre
  • llotges
  • platea









I ara és el moment de realitzar unes activitats per reforçar els coneixements adquirits: 
  • 1 p. 153
  • 7 p.156 
  • 7 p.157
  • 1 i 2 p.158
  • 1 p.175
  • 3 i 4 p.176
  • 7 p.178
  • 7 p.179
  • 1 i 2 p.197
  • 7 p200
  • 7 p.201

Recorda que, a part d'aquestes activitats, hem de llegir i treballar a classe l'obra "CRIATURES" de T de Teatre. 

ESSA SORDA-ESSA SONORA

ESSA SORDA [s] I SONORA [z]
1.      Classifica les paraules següents segons tenguin so de essa sorda o sonora: casa, cassola, ozó, cançó, endinsar, cinema, salt, capaç, enfonsar, força,  passa, pas, maça, tros, enciam, trànsit, zoològic, zinc, burgesa, esperança, cansat, conclusió.
ESSA SONORA (sona com onZe)
ESSA SORDA (sona com Sopa)
 casa
ozó
endinsar
enfonsar
trànsit
zoològic
zinc
burgesa
conclusió




 cassola
cançó
cinema
salt
capaç
força
passa
pas
maça
tros
enciam
esperança
cansat

2.      A continuació col·loca les paraules anteriors davall la grafia que els correspon segons sonin essa sorda o sonora
ESSA SONORA
ESSA SORDA
S
Z
S
SS
C
Ç
 casa
endinsar
enfonsar
trànsit
burgesa
conclusió





 ozó
zoològic
zinc
 salt
pas
tros
cansat
 cassola
passa
 cinema
enciam
 cançó
capaç
força
maça
esperança
3.   

   Extreu algunes de les normes i afegeix algun exemple:
ESSA SONORA
·         ENTRE VOCALS:   S (CASA, BURGESA, CONCLUSIÓ.)
o   EXCEPCIÓ paraules com OZÓ., nazi, bizantí.
·         DESPRÉS DE CONSONANT: Z (ONZE, BENZINERA...)
o   EXCEPCIÓ COMPOSTS DE:
§  DINS: ENDINSAR
§  TRANS: TRÀNSIT
§  FONS: ENFORNSAR
·         A PRINCIPI DE PARAULA: Z (ZOOLÒGIC, ZINC)

ESSA SORDA
·         C/Ç
§  INICI DE PARAULA/DAVANT E,I: C (.CINEMA, ENCIAM)
§  FINAL DE PARAULA/DAVANT A,O,U: Ç (CANÇÓ, CAPAÇ, ESPERANÇA...)
·         S/SS
§  ENTRE VOCALS: SS (.CASSOLA, PASSA)
§  INICI DE PARAULA, DESPRÉS DE CONSONANT, FINAL: S (SALT, TROS, PAS, CANSAT)
§  COMPOSTS DE
o   PRESS-: impressió, impressora
o   GRESS-: AGRESSIU, AGRESSOR, AGRESSIVITAT
o   MISS-: EMISSIÓ, EMISSORA, ...





ACTIVITATS
  1. dansa, creença, esperança, intensa, defensa, pansa, renaixença, coneixença, ordenança, ofensa, aliança, recompensa, bonança, estança.
  2. desconfiança, amazona, transitar, matalassos, dansa, tros, pansa, zoològic, lluç, interessant, pisos, grossos, places, comtessa, episodi, emissor, agressiva, asil, pastisseria, enyorança.
  3. pressió, impressió, explosió, agressió, emissió, discussió, inclusió, divisió, transmissió,admissió, comissió. 
  4. matisos-matisar, usos-usar, espessos-espessir, gasos-gasificar, llisos-allisar, avisos-avisar, trossos-trossejar, ingressos-ingressar, pesos-pesar, rossos-enrossir, vernissos-envernissar, embarassos-embarassar, tapissos-entapissar, reposos-reposar, interessos-interessar. 
  5. accessos, seriosos, gossos, matalassos, suïssos, russos, masos, curiosos, llaços, capaços, pagesos, glaços, nassos
  6. metgessa,saviesa, abadessa, jutgessa, portuguesa, bellesa, deessa, irlandesa, princesa, hostessa, pagesa, baronessa, fermesa, marquesa. 

ACTIVITAT 7
  1. sentinella, cosa, estranya, esplanada, fusell, sense, gasela, extraviada
  2. atanseu, permisos, residència, disset, estrangers, resideixen, Eivissa, inclosos, formació.
  3. mossos, desembre, passat, quinze, acusades, falsedat
  4. contrasentit, pretensiós, barnussos, grisos, taxes, esmorzar, facin
  5. tercera, fase, discussió, judici, presumpte, assassí, mestressa, casa, cors.
  6. passa, setrilleres, posar, gasosa, cervesa, encenalls, carabassa, arrebossats
  7. fóssiu, tossudes, haguéssiu, disfressat, donzelles, carrosses.
  8. Ignasi, presentar, pòlissa, assegurança, antiquíssima, topazis, tunisians, exposar, casal.
  9. espolsar, gasa, abans, esbossar, pinzell, massís, Montseny.
  10. Decisions, preses, presses, suposat, desastre, sèquia, travessar, arrossars.




ANÈCDOTA

príncep
decidir
casar-se
aleshores
fracassada
príncep
horroritzà
possibilitat
mitjancer
aconseguí
convèncer
cosa
 príncep
consentint
acceptà
sacrifici
generositat
grandiosa
passaren
cims
visita
príncep
príncep
oposà
aleshores
essent-ho
resignà
repulsa
estació
príncep
adreçà
cosa
passar-nos
príncep
disposat
decidí
passar
príncep
ocasions
beneficiós







CRUCIGRAMA


  1. CASA. DOTZE
  2. OASI. ZEBRA
  3. LESIÓ. ZETA
  4. ZOOLÒGIC
  5. ENTUSIASME. 
  6. NASAL, ZERO
  7. CENTÈSIMA
  8. PAISATGE. S
  9. COL·LISIÓ. Z
  10. PARÈNTESI




CORRECCIÓ EXERCICIS DEL LLIBRE: 

PÀGINA 141:
1. bocí, tinença, comerç, intuïció, competència, comensal, lloança, dansa

2. ignorància ciència, superioritat lliçons experiència, desgraciats feliços aconseguir. 


4. prevenció, laborals, sector, accidents, relacionats, següents, pinçament, motoserra, sitges, pinsos, sosa, intoxicació, insecticides, recomanació, protecció, eficaç.



6. una ració d'arròs, decisió racional, una pallissa atroç.


PÀGINA 149

5. DECISIÓ, DANSA, ESMORZAR, RESTRICCIONS.









DICTAT D'UN PETIT TEXT: 5 p.149

PISTES: 3 accents, 1 apòstrof, 1 guionet, 2 punts, 2 comes.

Després de pensar-hi molt, he pres la decisió d'abandonar el grup de dansa. Ara podré esmorzar tranquil, sense imposicions ni restriccions. 



DICTAT DE PARAULES

bocí
comerç
defensa
ofensa
creença
amazona
nazi
matalassos
tros
agressiva
envernissar
princesa
poetessa
estrany
estranger
discussió
tasses
cervesa
assassí





























BINGO 



  • REALITZA UNA GRAELLA AMB 15 ESPAIS ( 5 d'horitzontal i 3 de vertical). 

  • DINS CADA ESPAI POSA-HI UNA PARAULA EXTRETA DE LES ACTIVITATS QUE HEM FETES DEL LLIBRE (P. 141 I 149)O DE LES QUATRE DARRERES FRASES DE LA DARRERA ACTIVITAT DE LA FOTOCÒPIA (EXERCICI 7).

  • A MESURA QUE LA PROFESSORA VAGI DIENT LES PARAULES, TU ELS HAS D'ANAR FENT UNA SENYA.

  • POTS CRIDAR "LÍNIA" (5 PARAULES HORITZONTALS) I BINGO (TOTA LA GRAELLA). NOMÉS SERÀ VÀLIDA LA PRIMERA LÌNIA I EL PRIMER BINGO QUE SIGUI CORRECTE. ELS ALTRES JA NO COMPTARAN. 

  • NOMÉS SERAN VÀLIDES LES PARAULES BEN ESCRITES. 



Si hi ha temps, es pot continuar o se'n poden fer més.


























  1. INTUÏCIÓ
  2. DISFRESSAT
  3. ASSEGURANÇA
  4. ESPOLSAR
  5. DECISIONS
  6. DANSA
  7. ARROSSARS
  8. COMERÇ
  9. CARROSSES
  10. ARRÒS
  11. DESASTRE
  12. DONZELLES
  13. PÒLISSA
  14. DECISIÓ
  15. EXPOSAR
  16. PINZELL
  17. TRAVESSAR
  18. PARÈNTESI
  19. ESMORZAR
  20. FÓSSIU
  21. TOPAZIS
  22. PRESSES
  23. SUPOSAT
  24. PINÇAMENT
  25. ANTIQUÍSSIMA
  26. ESBOSSAR
  27. TUNISIANS
  28. TOSSUDES
  29. SÈQUIA
  30. PREVENCIÓ
  31. HAGUÉSSIU
  32. PRESENTAR
  33. ABANS
  34. GASA
  35. BOCÍ
  36. LLOANÇA
  37. IGNORÀNCIA
  38. ACCIDENTS
  39. MOTOSERRA
  40. LLIÇONS
  41. EXPERIÈNCIA
  42. DESGRACIATS
  43. FELIÇOS
  44. ACONSEGUIR
  45. INTOXICACIÓ
  46. RECOMANACIÓ
  47. PROTECCIÓ
  48. INSECTICIDES
  49. EFICAÇ
  50. PRESES
  51. RACIONAL
  52. RACIÓ
  53. PALLISSA
  54. ATROÇ