MIQUEL COSTA I LLOBERA (Pollença 1854-Palma 1922, mentre predicava)
INFORMACIÓ DEL LLIBRE DE TEXT PÀGINES 216 I 217.
Fill d'una família potentada, va estudiar a l'Institut Balear on va comptar amb Pons i Gallarza com a professor i amb Joan Alcover o Antoni Maura com a companys de classe. Va estudiar dret a Barcelona i es va relacionar amb Marià Aguiló, que l'influí perquè usàs el català i perquè es presentàs als Jocs Florals. Estudià la carrera eclesiàstica i va arribar a ser canonge de la seu. Havia començat a participar en les tertúlies literàries a can Joan Alcover i entrà en contacte amb Rusiñol, Carner...; el 1902 fou nomenat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals.
En la seva producció podem destacar una sèrie d'etapes:
- El 1872 inicià la creació poètica en castellà seguint els models romàntics sobretot de Víctor Hugo; però influït per Marià Aguiló començarà a escriure en català. El 1885 publicà el recull Poesies, d'obres escrites des de deu anys abans. En aquest recull apareix ja “El pi de Formentor”(p232)
- Amb el canvi de segle Costa també té una etapa de transició: el 1897 publica De l'agre de la terra on introdueix llegendes i temàtica regional illenca, el 1899 publica Líricas en castellà i el 1903 apareix Tradicions i fantasies, on trobam poemes com “La deixa del geni grec” (sobre l'herència mediterrània de la nostra cultura) i “Cançó de na Ruixa-Mantells”.
- L'etapa de més plenitud de la seva producció s'iniciarà amb el 1906 en què, a més de presidir els Jocs florals i participar al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, publicà el recull Horacianes en què pretenia adaptar la versificació clàssica en peus mètrics al català i on manté el món grecollatí com a model literari. Es tracta, però d'una estètica parnassiana sense arribar als extrems, ja que manté en tot moment el posat cristià. Cal destacar el poema “Als joves”(p230), "Amor de pàtria" o “Mediterrània”. El 1907 reedita el recull Poesies i el 1908 publica els poemes en prosa Visions de Palestina.
- Els darrers anys, ja com a canonge de la seu, es dedica més a la creació de poesia religiosa i de circumstàncies i molt menys a la vida pública i cultural.
Fragment de "Als Joves":
Siau qui sou; mes no atiant vells odis
- de raça, ni amb emfàtiques
declamacions lloant tot lo que és vostre,
- fins les mateixes úlceres ...
Siau qui sou: mes no us tanqueu, ombrívols,
- dins una llar històrica
sens horitzons. Volau sobre les terres
- enfora, amunt com l'àguila!
AMOR DE PÀTRIA
Quan les volgudes muntanyes
deixava el pobre catiu,
plorant collí d’una penya
un brotet de romaní.
Passà terres i fortunes,
però, resant cada nit,
besava el pobre, besava
un brotet de romaní.
Un dia d’hivern, les ones
tragueren un mort, ai trist!
Estret en la mà tenia
un brotet de romaní.
deixava el pobre catiu,
plorant collí d’una penya
un brotet de romaní.
Passà terres i fortunes,
però, resant cada nit,
besava el pobre, besava
un brotet de romaní.
Un dia d’hivern, les ones
tragueren un mort, ai trist!
Estret en la mà tenia
un brotet de romaní.
"Amor de pàtria" (Ballugall)
Miquel Costa i Llobera
Versió adaptada de "La deixa del Geni Grec"
El grup illenc "Anegats" té una cançó dedicada a la protagonista d'aquest poema de Costa i Llobera:
NUREDDUNA ("Anegats")
Qui t'havia de dir
que t'havies d'enamorar?
Nuredduna d'una mirada te va bastar.
Nuredduna era una sibil·la
de ses Païsses d'Artà
enrevoltada d'alzinars
a un poblat de l'antiguitat.
I arribà un navegant
de terres hel·lèniques.
Un rostre foraster,
un idioma estranger,
i tot d'una Nuredduna
te'l varen fer presoner!
Nuredduna! Nuredduna!
te vares fondre amb les pedres!
I avui restes mirant la mar
per si ell tornarà, capbaixa,
te vares fondre amb les pedres.
I alegres Nuredduna
les ànimes en pena que s'aturen
a la teva ombra
i admiren l'estimar que ens has ensenyat...
Nuredduna, la lluna, la lluna no te va avisar.
Contemplava extasiada
el geni grec tocant la lira.
Mira-la com mira
amb mirada d'enamorada!
El geni grec morirà
a trenc d'alba!
El salva la sibil·la,
desfà les cadenes,
"aquest error l'esmenes!",
li va dir el cap del poblat.
"Per un batec de l'ànsia
amb ton cor expira,
daríem les centúries de calma que tenim... per un batec"
ENLLAÇ A LA LLETRA I LA VERSIÓ MUSICADA DE LA CANÇÓ DE NA RUIXA MANTELLS
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/miquel-costa-i-llobera
http://www.escriptors.cat/autors/costam/pagina.php?id_sec=545
Responeu a les següents preguntes:
- Coincidències biogràfiques amb Joan Alcover.
- Quina és la visió del paisatge d'aquest poeta?
- Títols de llibres, temàtica i poemes més coneguts.
- Llegiu els poemes "Als joves" i "Cançó de na Ruixa Mantells". Es podrien relacionar pel contingut amb alguns dels poemes d'Alcover? Amb quins? Per què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada