Les avantguardes

PRESENTACIÓ DE PREZI
Vídeos que apareixen al prezi:

ENLLAÇOS A POEMES DE SALVAT-PAPASSEIT


Dins La gesta dels estels (SALVAT-PAPASSEIT)

MESTER D'AMOR

Si en saps el pler no estalvïis el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada;

deixa't besar -sacrifici ferent-,

com més roent més fidel la besada.

Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.

J V. Foix (Barcelona, 1893-1987). 
Poeta influït pel Noucentisme i fascinat per les avantguardes, ell mateix es defineix com "un investigador de la poesia" i en un dels seus poemes afirma "És quan dormo que hi veig clar".
Comença a publicar abans de la guerra civil espanyola, però el reconeixement com a poeta de gran qualitat no li arribarà fins ben entrada la dècada dels cinquanta.
Incorpora al seu bagatge cultural tant la poesia trobadoresca i medieval italiana, com el surrealisme i el futurisme.
Col·labora a les principals revistes catalanes i destaca com a difusor del nou art d'avantguarda, tant literari com plàstic.
Publica també llibres de prosa poètica com Gertrudis (1927) i KRTU (1932), fortament influïts pel surrealisme.
 La guerra civil espanyola i el franquisme estronquen el seu treball periodístic.
D'entre la seva obra poètica, destaquen el llibre de sonets Sol, i de dol (1947), On he deixat les claus (1953) i Desa aquests llibres al calaix de baix (1964). 
L'any 1973 li és concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
SOL, I DE DOL: 70 sonets en versos decasíl·labs. Combina mots "futuristes", el tema de la velocitat i les màquines, el món dels somnis (surrealisme) amb una forma clàssica perfecta i lèxic arcaic i tradicional.  [SONET METRE CLÀSSIC + TEMES I ASPECTES MODERNS]

FIXA'T COM ES COMBINEN ASPECTES MODERNS I ANTICS EN AQUEST SONET
Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles
Del temps antic, i a l'acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.

De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l'embragat, o al coixinet que embosca
L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles.

I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!
Em plau, també, l'ombra suau d'un tell,

L'antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:
M'exalta el nou i m'enamora el vell.









I ARA PER REPASSAR EL QUE HEM VIST...

(Entre els minuts 11 i 14 es parla de l'Avantguardisme i dels autors Joan Salvat-Papasseit i Josep V.Foix)



LLIBRE DE TEXT PÀGINES 257-258 I 267-268
Sobre Foix hi ha informació en les pàgines 264 i poemes seus en la 274