dissabte, 11 de novembre de 2017

PEP SISET: POESIA I MÚSICA (30.11.17)

La Comissió de Normalització Lingüística de l'IES ALBUHAIRA prepara un recital-homenatge a Pep Siset, que tendrà lloc dia 30 de novembre a les 13h.



En Pep, afincat a Muro, ens parla del seu dia a dia personal, l'amor, la tristesa, la mort, la por... però també dels fets que ens envolten, de la història i de les notícies... Poemes a l'amor i a la vida, poemes enllaçats al devenir del temps, poemes que denuncien les deportacions dels immigrants, la violència de gènere, els atemptats terroristes, poesies que defensen la llibertat dels pobles i de la gent, les lluites justes, i poemes que recorden les víctimes i personatges com Nelson Mandela, Salvador Puig Antich, Malala...

També va dedicar un poema al moviment dels enLLAÇats, una campanya de defensa de la llengua des dels centres educatius impulsada  el 25 de gener de 2012 per la CNL del nostre centre amb el nostre enyorat Miquel Albero al capdavant. Des de Muro, el llaç quadribarrat es convertí en un símbol legítim de la defensa de la nostra llengua.

Els seus poemes, traspuen la visió realista i moltes vegades desencisada de la vida, de la història, de la humanitat, però trasllueixen un bri d'optimisme i esperança a través de l'amor i la platja, la mar... l'univers que tot ho compon i tot ho acorda...







I per què POESIA I MÚSICA? En Pep, és poeta i cantautor... Ell és els seus poemes i la seva guitarra. I la seva poesia no es pot entendre sense la música...
Vegeu alguns dels seus poemes cantats o recitats per ell... i vegeu com la música hi pren un paper protagonista...
Paraules i notes, acords i versos, PEP SISET: POESIA I MÚSICA. 
"M'enllaç a tu per amor"


"Poema d'amor i anarquia"
"Pren volada"                                                              "Besa'm"
"A la plaça"



Mira't (Dins Llibre de les emocions)
De la tristor no en facis límit i renúncia,
sinó camí d'alè per a comprendre.
De la solitud no en facis presó perpètua,
sinó refugi per a renéixer àvid d'aprendre.
De l'enyor no en facis llac profund i obscur,
sinó presència d'un somriure per a créixer.
De la incertesa no en facis lligams de por,
sinó repte d'un demà que t'espera. Arreplega
penyores de vida pel camí, desplega horitzons
de llum a la mirada, i planta la bandera
del desig al cim de l'esperança; si si caus
ran del xiprer de l'oblit, mira't al mirall
d'un mar de tu i dels altres per aprendre't.


Aprendre a dir adéu (Dins Llibre de les emocions)
Aprendre a dir adéu tantes vegades,
i desaprendre aquest vell ritual de comiats,
s'ha fet sempre joc d'esglaons inabastables,
desert inhòspit de boscos cremats.
La reincidència activa del nou recomençar
deixa encetada permanentment aquesta nafra
fins a vessar sang, mentre l'atzar i el destí
lluiten pel recompte final. He dit adéu,
i a déu, i adéu tantes vegades, que se'm fa
difícil llescar el pa quotidià, i em despert
neguitós ran del salpar de les albades,
perquè sé que l'avenir no em retornarà
tant d'amor perdut i sempre enyorat.



Compartir (dins El color vermellós de les cireres)
Aquesta revolta que neix vital de tu i de mi,
sols és possible amb el llaç estès d'un ample somrís.
Hi ha una senyera de llum que oneja als nostres ulls
i ens engresca pel camí fèrtil d'un vers que ens acull.
Pujarem escales inabastables de somnis cap els estels
i ens sabrem lliures eternament a un racó de l'Univers.
Compartir,
heus aquí el bell secret, el fil prim per cosir
al tapís dels sentits el nom silent de cadascú, humanament.




Sota els estels (Dins El color vermellós de les cireres)
De vegades la vida ens regala un somriure
inesperat, una complicitat que ens atrapa,
un batec que ens sorprèn i ens sublima,
deixant-nos desarmats enmig d'una batalla
que l'esdevenir quotidià ens lliura sense aturall.
I ens retrobam, tímidament, a la plaça dels atzars,
en una lluita sorda contra el temps i el destí,
amb les mirades inquietes i un tremolor a les mans,
percaçant el gest fugaç que ens dissimula el desig,
mentre ens abraça la nit d'un jorn que fa el darrer badall.
Però encara ens resten instants secrets sota els estels,
carícies lentíssimes d'una flaire efímera i ardent,
i una besada que encén la flama d'un somriure
que la vida ens regala mentre el món gira i gira;
i a la fi, ens adormim sabedors d'un somni que ens pertany.




La bústia (Dins El color vermellós de les cireres)

He sortit al carrer i he obert la bústia,
però era buida com la caiguda en l'abisme.
El carter passar de llarg, no s'atura;
hi ha un oblit persistent de la cal·ligrafia
que altre temps s'escrivia amb l'ànima.
S'ha fet immens l'oceà de les distàncies,
i els cors ara bateguen en hores distintes,
i són altres i llunyanes les onades d'esperances.
La bústia és buida i l'alè és ple de nostàlgies;
esperar és ja naufragar a la mar de les paraules,
cada síl·laba es perd abatuda en la fondària
negrosa d'una aigua d'oblit que tot ho amara.
He sortit al carrer i he obert la bústia,
un dia més el món gira en hores descompassades;
arrepleg versos de silenci que s'escampen
sobre el trispol gèlid i nu de la meva ànima.
He sortit al carrer, duc l'alè ple de nostàlgies.


El llibre dels silencis (Dins El color vermellós de les cireres)
Quan siguis al cim més alt del teu camí,
i l'alè mesuri amb clama l'instant més precís,
estén els braços de bell nou envers l'horitzó
i agombola la saviesa de totes les emocions,
que només és donada als qui han après
l'alfabet misteriós del llibre dels silencis.
Seràs tu, i només tu, el fruit de l'arbre del temps,
i faràs dels teus ulls testimoni serè i atent de vida.
Tota llum esdevindrà ample mapa d'un present
on traçaràs les línies vitals del teu volgut somriure.
I no deixis mai de llegir les pàgines del llibre dels silencis,
en cada una hi trobaràs el llenguatge de l'ànima,
per comprendre l'únic sentit del laberint de viure,
i guanyar, així, la pau en tots els caires de la mirada.
Del teu viatge en faràs saviesa si lliures el pensament
al cau fèrtil de la senzillesa i t'emmiralles en el vent
des del cim més alt del teu camí, mirall d'absències
que ens fa humanament còmplices en el llibre dels silencis.



Pep Siset recita "Morir" (El color vermellós de les cireres)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada